La probabilidad y la conclusión: pot ser que, segur que, per tant, o sea
La duda pide subjuntivo: pot ser que + subjuntivo — "puede que": Pot ser que plogui, porta el paraigües — puede que llueva, lleva el paraguas. La certeza no lo llama: segur que + indicativo — "seguro que": Segur que ve, mai falta a una festa — seguro que viene, nunca falta a una fiesta. Por ejemplo: «Pot ser que plogui, porta el paraigües» — Pot ser que plogui, porta el paraigües — puede que llueva, coge el…
Cómo funciona
La duda pide subjuntivo: pot ser que + subjuntivo — "puede que": Pot ser que plogui, porta el paraigües — puede que llueva, lleva el paraguas. La certeza no lo llama: segur que + indicativo — "seguro que": Segur que ve, mai falta a una festa — seguro que viene, nunca falta a una fiesta.
La conclusión traza la raya: per tant — "por lo tanto": Ha plogut tres dies seguits; per tant, el camp està feliç. Y el coloquial o sea — el mismo "o sea" castellano — explica y rearma la idea: No m’agrada, o sea, m’agrada la idea, però no el preu. Dos polos de la certeza y un puente entre ellos.
Tabla
| expresión | ánimo | ejemplo |
|---|---|---|
| pot ser que + subjuntiu | duda | pot ser que plogui |
| segur que + indicativo | certeza | segur que ve |
| per tant | conclusión | per tant, el camp està feliç |
| o sea | aclaración | o sea, la idea és bona |
Con ejemplos
- Pot ser que plogui, porta el paraigüesPot ser que plogui, porta el paraigües — puede que llueva, coge el paraguas
- Segur que ve, mai no falta a una festaSegur que ve, mai no falta a una festa — seguro que viene, nunca falta a una fiesta
- Ha plogut tres dies seguits; per tant, el camp està feliçHa plogut tres dies seguits; per tant, el camp està feliç — ha llovido tres días seguidos; por lo tanto, el campo está feliz
Cómo se asienta la regla en la cabeza
Una regla no se aprende con la explicación, sino al intentar usarla y fallar. Por eso la aplicación la trae mezclada con palabras y no como lección aparte: reaparece justo donde se te olvidó.
Preguntas frecuentes
La probabilidad y la conclusión: ¿cómo funciona en valenciano?
La duda pide subjuntivo: pot ser que + subjuntivo — "puede que": Pot ser que plogui, porta el paraigües — puede que llueva, lleva el paraguas. La certeza no lo llama: segur que + indicativo — "seguro que": Segur que ve, mai falta a una festa — seguro que viene, nunca falta a una fiesta.
¿Cómo se ve en una frase de ejemplo valenciano?
«Pot ser que plogui, porta el paraigües» — Pot ser que plogui, porta el paraigües — puede que llueva, coge el paraguas. La regla se prueba mejor con frases así que memorizándola como fórmula: en la conversación aflora justamente la frase.